Carlitos Miñarro decideix emprendre el seu camí en solitari després de liderar durant dotze anys la banda rumbera Naraina, amb tres discos i vàries maquetes a les espatlles.
En Carlitos decideix posar-se en mans d’en Joan Pons, el Petit de Cal Eril, a la co-producció, gravació i mescla dels seus temes, uns temes certament diferents del que havia publicat fins ara. Si bé la rumba es manté present, la majoria de talls del disc beuen d’altres fonts: la cançó d’autor, el folk, la psicodèlia, el retro-pop o el rock donen color a aquesta nova etapa del compositor targarí. Un neguit de recerca poètica, amb pinzellades de nuesa interior, una instrumentació més senzilla i una musicalitat menys salvatge i festiva del que havia mostrat fins ara.
“La vida crida” obre i dóna títol al disc; cançó folk i delicada, cant a la vida de les generacions venidores. “Ningú em riu les gràcies com tu”, en clau de pop homenatja l’amor i el romanticisme més pur i naïf. “Rumblues”, qui sap: potser un nou gènere musical, mescla de blues i rumba, amb una lletra sarcàstica sobre uns temps, els actuals, dominats per televisions i grans cadenes de supermercats. “Dropo” rumbeja a l’antiga manera i explica en primera persona les dissortades crítiques rebudes per un artista bohemi en un entorn opressiu. La història onírica d’un tatuador de somriures és narrada al “Venedor de somriures”. “Mossèn Hilari Tous”, psicotròpica faula d’un capellà poc ortodox. “Els Alfacs” ens transporta a un capvespre sensible, idíl·lic, amb la col·laboració dels grans Ondara Gospel. El següent tall, “Cançó Circular”, és el primer joc de mots. “No tinguis por”, crua i poc instrumentada i amb la col·laboració estel·lar del cantautor murcià Muerdo, clama una manera de prendre’s la vida amb més calma. “Embarbussament” es converteix en el segon i més xocant joc de paraules del disc. La popular “Presó de Lleida”, interpretada en clau trianera i psicodèlica i amb la brillant participació de la cantautora lleidatana Meritxell Gené. Tanca el disc “En les ombres”, la música de la qual ha estat composada per Roger Street i interpretada i gravada en directe per Reixac, Enrique i Platanot, artistes gitanos i targarins de solera.
Veterans i genials músics, de gran professionalitat i millors maneres han participat en la gravació. En Sisco Ayala a la bateria i a les percussions, en Josep Maria Virgili al baix i al contrabaix i en Reyes al violí instrumenten la pràctica totalitat del disc.
Han col·laborat l’Edu Escaño a la guitarra elèctrica, el Nen del so al piano i hammond, en Jordi Noró a les congues i shakers i el mateix Joan Pons als coros.
Gravat entre gener i febrer i mesclat al març de 2015 al Teatre de Cal Eril per Joan Pons.
Masteritzat a Euridia Mastering (Bilbao) per Ibon Larruzea al març de 2015.
El disc, editat per Kasba Music, ha sortit a la llum al mes de maig.
CARLITOS MIÑARRO 