SuperBaby, el disc

Un any després de la publicació del seu primer disc en solitari, en Carlitos Miñarro ens presenta un nou treball: SUPERBABY.

Aquesta vegada es tracta d’un disc destinat al públic infantil i, sobretot, als papis.

El fet de ser pares/mares entendreix a tothom. A en Carlitos també. Així, el que havien de ser unes cançons d’ús familiar o domèstic han acabat convertint-se en el segon treball del músic targarí.

La Patri, muller del cantant, treballa en l’àmbit de l’educació infantil i, com a bon professional que és, coneix i canta totes les cançons infantils hagudes i per haver. Plegats van anar construint les maquetes del disc: ella proposava temàtiques i lletres mentre ell anava vestint melodies i donant forma a les cançons. Això sempre a mode de “divertimento” o com a original manera de compaginar la família i la música.

Però vet aquí que, un cop gravades les maquetes de les cançons, -sense intenció de fer-ne difusió- el material arriba a mans d’en Tomàs Arroyos, amb qui l’artista ja havia treballat en la producció del segon disc de Naraina, la “Nina” (Kasba Music). En Tomàs s’engresca amb els temes i proposa treballar-hi més a fons, fer-ne una producció.

El mateix passa amb músics amics i companys d’en Carlitos: sembla ser que hi ha ganes de col·laborar, gravar, participar… I és així com Miñarro decideix llançar-se de nou en l’oceà que suposa gravar un nou disc, un disc de cançons infantils.

S’obra el projecte: es creen noves estructures i s’arrangen les cançons, es torna a gravar tot, es convida a participar a músics i amics… L’aposta és, ara, fer un disc amb “cara i ulls”.

“El nostre tren” obre el disc: ranxera amb transfons burleta i crític amb la línia de tren Lleida-Manresa-Barcelona, línia abandonada des de fa dècades pels governs que prefereixen potenciar línies d’alta velocitat inutilitzades. Segueix un típic “Bon dia”, rumba optimista i alegre per començar el matí amb un gran somriure. El tercer tall, “Supebaby”, rock amb vocació de hit, dóna títol al disc i ens descobreix una nova manera d’entendre la cançó infantil. “El noi de la mare”, tradicional valset que tot catalanet (i txarneguet) porta dins. “L’indi Tomàs” explica la història d’un indi lluitador que opta per no claudicar. “Aniversari” felicita a qui compleix anys d’una manera diferent a l’habitual. “Les joguines” rumbeja amb bases electròniques mentre ens explica com guardar i deixar descansar a qui ens ajuda a passar-ho bé. “Tió” ens recorda les dates nadalenques, quan aquesta catalana tradició d’”aporrejar” un tronc reviu. Finalment “Bona nit” ens recorda que quan acaba el dia cal descansar i carregar les piles per l’endemà.

Com a músics titulars i habituals en els treballs del Carlitos, cal destacar el bon gust i mestria d’en Sisco a les bateries i les percussions; d’en Virgi als baixos i contrabaixos i d’en Reyes als violins.

Hi participen: l’Albert Sala (acordió), Tomàs Arroyos (bases, pianos i guitarres), Lluís Sanfeliu (guitarra elèctrica), Sofia i Pau (veus), David Positiu i Patri (veu) i Neus Puiggené (lletra de “Bona nit”, juntament amb David Positiu).

Gravat i masteritzat a La Granja Estudis (La Figuerosa) entre febrer i març de 2016. Mesclat a Cal Fabra (Barcelona). Producció: Tomàs Arroyos. Tècnic: Lluís Sanfeliu.

El disc, editat per Kasba Music, ha sortit a la llum al mes de maig de 2016.